Els exercicis es poden lliurar en: Català o Castellà
Preu curs :
consulta els descomptes i les formes de pagament disponibles (aquí >>)
Formació que treballa el coneixement dels orígens de l’haiku i els autors que en són referència ineludible, per tal d'induir l’alumne a la creació d’un grup d’haikus que seran analitzats a l’aula.
Una definició d’haiku: què és i què no és. Tipologies.
L’haiku com a unitat poètica i l’art de la brevetat. Pauta formal del gènere.
Valors de contingut, to i temàtica de l’haiku.
El coneixement dels mestres: antics (Basho, Buson, Issa) i moderns (Shiki, Santoka, Seishi).
L’haiku a Occident. L’empelt en la nostra tradició.
Anàlisi de la contemporaneïtat del gènere al Japó i a la literatura peninsular.
La confecció d’un llibre de haikus: possibilitats conceptuals i formals.
Tanka: teoria i elements literaris.
Haiga (sumi-e, foto haiga, video haiga).
Haibun.
En vers enllaçat: renga. El haiku en seqüència.
El diari personal i el carnet de viatge.
La confecció d’un llibre de haikus a partir de l’anàlisi de models.
Seguiment i anàlisi dels reculls poètics elaborats pels alumnes.
Definir i acotar què és i què no és un haiku.
Descriure i conèixer les condicions formals del gènere. Descriure’n i conèixer-ne els valors de contingut.
Introduir al coneixement dels orígens de l’haiku i als autors, antics i moderns, que en són referència ineludible (Basho, Buson, Issa, Shiki, Santoka, Seishi).
Analitzar la tradició occidental del gènere, en particular la peninsular. Induir l’alumne a la creació d’un grup d’haikus que seran analitzats a l’aula.
Comprendre les possibilitats que ofereix el haiku modern.
Conèixer les formes literàries i artístiques que envolten l’univers haikuista.
Oferir un repertori bibliogràfic que estimuli la reflexió sobre la construcció d’un recull de haikus.
Analitzar els textos presentats pels alumnes i orientar-los en el pas posterior d’organitzar-los com a recull.
Formació en català. S’inicien les sessions amb una exposició teòrica d’algun dels diversos aspectes que defineixen el gènere, els quals, immediatament, són analitzats a la llum del comentari d’haikus de tradició japonesa i, eventualment, occidental. Es proposa a l’alumnat l’elaboració d’una breu col•lecció d’haikus, en català o en castellà, a partir d’una sèrie d’arguments i de condicions de gènere.
José María Bermejo. Instantes. Nueva antología del haiku japonés. Hiperion, 2009.
Maurice Coyaud. Fourmis sans ombre: le livre du haïku. Phébus libretto, 2002. / Hormigas sin sombra. El libro del haiku (Antología-paseo). DVD Ediciones, 2005.
Vicente Haya. La vía de los sentidos. Institució Alfons el Magnànim, 2005. Haiku-dô. El haiku como camino espiritual. Kairós, 2007. Herba roja de tardor: cent estances de l’haiku japonès. Pagès, 2009. Traducció del castellà al català i pròleg de Teresa Costa-Gramunt. Aware. Iniciación al haiku japonés. Kairós, 2012.
William J. Higginson. The Haiku Handbook. How to write, share, and teach haiku. McGraw-Hill, 1985. The Haiku Handbook. How to write, teach and appreciate haiku. Kodansha International, 2010.
Yoel Hoffmann. Japanese Death Poems: Written by Zen Monks and Haiku Poets on the Verge of Death. Tuttle Publishing, 1998 / Poemas japoneses a la muerte: escritos por monjes zen y poetas de haiku en el umbral de la muerte. DVD Ediciones, 2000.
Michel Revon. Anthologie de la littérature japonaise, des origines au XXe siècle. Delagrave, 1910. / Antología de la literatura japonesa (desde los orígenes hasta el siglo XX). Círculo de Lectores, 2010.
Fernando Rodríguez Izquierdo. El haiku japonés. Historia y traducción. Hiperión, 1994.
Preu curs :
consulta els descomptes i les formes de pagament disponibles (aquí >>)