Us de cookies

Utilitzem cookies pròpies y de tercers per a millorar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta l'ús. Pot obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració a la nostra política de cookies.

Clàssics a la carta: la mort a Roma

  • 15h
  • Presencial
  •      Mònica Miró /
  •    Aquest curs s'imparteix en: Català
  •    Els exercicis es poden lliurar en:
250 el preu curs inclou la quota de soci de l'Ateneu Barcelonés corresponent a la durada del curs

 consulta els descomptes i les formes de pagament disponibles (aquí >>)

Grups de curs de l'edició actual

 

Mònica Miró

grup A4
De dilluns a divendres de 16:00-19:00 h
Data d'inici: 01/07/2019
places disponibles

Edicions d'aquest curs

  • juliol (intensiu)
  • La mort i els morts a l’antiga Roma: una introducció

    La concepció romana del traspàs i l’essència del món d’ultratomba. Actituds davant la mort. Tipus de morts. Posicions filosòfiques, mentalitat romana i ideologia funerària. La pietas, el mos maiorum i el culte als avantpassats. Els déus dels morts i el món inferior. Ritus i celebracions en honor dels difunts.

     
  • La literatura romana i la mort

    Gèneres, personatges i motius en les temàtiques tanatològiques de les lletres llatines. Lucreci i la concepció epicúria de la mort. Virgili i la baixada als inferns de l’Eneida: metempsicosi o transmigració de les ànimes. La lírica d’Horaci i les elegies de Properci davant la mort i els finats. Marcial i els epigrames de tema funerari. L’epigrafia poètica sepulcral i la preservació de la memòria dels difunts.
  • Tòpics literaris a l’entorn de la mort

    De l’assumpció resignada de la condició mortal a l’establiment d’un imaginari més enllà. La cerca de la immortalitat (non omnis moriar; letum non omnia finit), el poder igualador de la mort (mors aequabilis; mors omnibus instat), la mort prematura o contra natura (mors immatura), la consolació (consolatio), la lloança fúnebre (laudatio funebris; elogium), la baixada al món infernal (descensus in inferos), etc. La paraula com a mitjà de pervivència i immortalitat.
  • Acostar al públic d’avui dia l’univers de la mort a l’antiga Roma, i estudiar-lo de primera mà, és a dir, a partir dels testimonis d’aquell temps que ens han pervingut.
  • Conèixer l’obra dels principals poetes llatins que tractaren en els seus versos la temàtica tanatològica (Lucreci, Virgili, Horaci, Marcial...) i veure’n la vigència, el caràcter inexhaurible, explicant què representaren els poemes en el moment de la seva aparició i de quina recepció i evolució han estat objecte des d’aleshores fins als nostres dies.
  • Llegir i comentar textos llatins de contingut tanatològic, funerari o sepulcral, destacant-ne els principals tòpics literaris, sobretot aquells que han tingut més fortuna al llarg de la tradició occidental. Descobrir-hi, tot i el seu caràcter antic i altre, el que encara ens poden dir a nosaltres, dones i homes del segle XXI, i escatir fins a quin punt la nostra visió dels morts, de la mort i de la transcendència és deutora de les creacions pròpies dels poetes romans.

El curs consta de cinc sessions de tres hores de durada en què s’alternen les exposicions de caire teòric per part de la professora i les lectures per part de tothom d’un conjunt de textos que permeten abordar el tema «Roma i la mort». S’oferiran també recomanacions bibliogràfiques, tant de fonts primàries com d’articles i monografies crítiques, perquè qui ho desitgi pugui aprofundir les qüestions tractades.
 

Bibliografia general

•    ARCE, Javier (1988). Funus imperatorum. Los funerales de los emperadores romanos. Madrid: Alianza Editorial.
•    ARIÈS, Philippe (1975). Essais sur l’histoire de la mort en Occident du Moyen-Âge à nos jours. París: Seuil. [N’hi ha traducció castellana: Historia de la muerte en occidente desde la Edad Media hsta nuestros días. Barcelona: El Acantilado, 2000].
•    ARIÈS, Philippe (1977). L’homme devant la mort. París: Seuil. [N’hi ha traducció castellana: El hombre ante la muerte. Madrid: Taurus, 1987].
•    CARROLL, Maureen (2006). Spirits of the Dead. Roman funerary Commemoration in Western Europe. Oxford: Oxford University Press.
•    DE FILIPPIS, Chiara (1997). Imago mortis. L’uomo romano e la morte. Nàpols: Loffredo Editore.
•    EDWARDS, Catharine (2007). Death in Ancient Rome. New Haven i Londres: Yale University Press.
•    GENNEP, Arnold van (1909). Les rites de passage. París: Nourry. [N’hi ha traducció castellana: Los ritos de paso. Madrid: Alianza Editorial, 2008].
•    GNOLI, Gherardo; VERNANT, Jean-Pierre (dir.) (1982). La mort, les morts dans les sociétés anciennes. Cambridge-París: Cambridge University Press-Éditions de la Maison des Sciences de l’Homme.
•    GRISÉ, Yolande (1982). Le suicide dans la Rome antique. Montréal-París: Bellarmin-Les Belles Lettres.
•    HERNÁNDEZ, Ricardo (2001). Poesía latina sepulcral de la Hispania Romana: estudios de los tópicos y sus formulaciones. València: Universitat de València.
•    HOOFF, Anton J.L. van (1990). From Autothanasia to Suicide. Self-killing ln Classical Antiquity. Londres: Routledge.
•    HOPE, Valery M. (2007). Death in Ancient Rome: a source book. Nova York: Routledge.
•    KYLE, Donald G. (1998). Spectacles of Death in Ancient Rome. Londres: Routledge.
•    MIRÓ, Mònica (2015). Perennia. Poesia epigràfica llatina. Edició bilingüe llatí-català. Barcelona: Godall edicions (2a ed.). Col•lecció Cadup, 3.
•    NARDONI, Davide (1995). Funeraria Romana. Roma: Edizioni Internazionali di Letteratura e Scienze.
•    OLIVER, Graham John (ed.) (2000). The Epigraphy of Death: Studies in the History and Society of Greece and Rome. Liverpool: Liverpool University Press.
•    PEARCE, John; MILLETT, Martin; STRUCK, Manuela (ed.) (2000). Burial, Society and Context in the Roman World. Oxford: Oxbow Books.
•    PRIEUR, Jean (1986). La mort dans l'Antiquité romaine. Rennes: Ouest-France Université.
•    TOYNBEE, Jocelyn M.C. (1971). Death and Burial in the Roman World. Londres: Cornell University Press [2a. edició (1996). Baltimore i Londres: The Johns Hopkins University Press].
•    WOLFF, Étienne (2000). La poésie funéraire épigraphique à Rome. Rennes: Presses Universitaires Rennes.


Històries de la literatura llatina

•    ALBRECHT, M. von (1997-1999). Historia de la literatura romana. Barcelona: Herder, 2 vol.
•    BAYET, J. (1970). Literatura latina. Barcelona: Ariel (2a. ed.) [Nombroses reimpressions].
•    BICKEL, E. (1982). Historia de la literatura romana. Madrid: Gredos.
•    BIELER, L. (1969). Historia de la literatura romana. Madrid: Gredos [Nombroses reimpressions].
•    BÜCHNER, K. (1968). Historia de la literatura latina. Barcelona: Labor.
•    CODOÑER, C. (ed.) (1997). Historia de la literatura latina. Madrid: Cátedra.
•    CONTE, G.B. (1992). Letteratura latina. Florència: Le Monnier (2a. ed.).
•    FUHRMANN, M. (ed.) (1985). Literatura romana. Madrid: Gredos.
•    KENNEY, G.A. i CLAUSEN, W.V. (ed.) (1989). Historia de la literatura clásica, vol. II: Literatura latina. Madrid: Gredos.
•    MONTANARI, F. (ed.) (1991). La poesia latina. Forme, autori, problema. Roma: La Nuova Italia Scientifica.
•    PALADINI, V. i CASTORINA, E. (1970-1972). Storia della letteratura latina, vol. I: Disegno storico. Bolonya: Patron; vol. II: Problemi critici. Bolonya: Patron (2a. ed.).
•    WILLIAMS, G. (1968). Tradition and Originality in Roman Poetry. Oxford: Clarendon Press.

 

Els camps marcats amb asterisc (*) són obligatoris

Important

  • Aquest servei NO et compromet a matricular-te a cap curs.
  • Aquest servei NO implica cap tipus de reserva de plaça per a cap curs.
  • L'única finalitat d'aquest servei és que quan s'obri el període de matriculació per al curs que hagis triat, t'enviarem un correu electrònic com a recordatori.
Pots consultar informació sobre el tractament de dades personals a Política de privacitat
Els camps marcats amb asterisc (*) són obligatoris
*escriu aquí tots els dubtes que tinguis sobre aquest curs
Pots consultar informació sobre el tractament de dades personals a Política de privacitat