Fa més de vint segles, a la conca de la Mediterrània, es van desenvolupar cultures que van donar forma perdurable però també destinada a transformar-se a nombrosos aspectes d’allò que constitueix una civilització: la ciència, la política, l’economia, l’arquitectura i l’urbanisme, les arts plàstiques, les arts escèniques, la literatura, la filosofia i el pensament, el dret, l’univers mític i religiós, etc. El teixit que constitueix la recepció d’aquests models i el seu encaix en una tradició determinada ens defineix també com a individus i com a pobles; de fet, hi estem estretament lligats. En el cicle Tradició clàssica a la carta examinarem com es manté i com s’actualitza des d’un punt de vista històric, ideològic, artístic, econòmic o social el llegat de la literatura clàssica: temes, figures i símbols, personatges, espais, motius, mites, imaginari... Tot plegat es concreta en els objectius següents:

• Estudiar la projecció literària dels principals autors, obres i gèneres grecollatins des de l’antiguitat tardana fins a l’actualitat.
• Introduir-se en la pràctica de la literatura comparada a partir de la lectura i l’anàlisi d’obres de tradició clàssica.
• Veure com els clàssics en abstracte i immutables no existeixen sinó que es construeixen en cada moment històric diferent i fins i tot amb la mirada de cada individu que els aborda, conscientment o inconscientment.
• Conèixer de manera històrica, teòrica, pràctica i comparativa la presència de la cultura grecollatina als diferents segles, especialment en els nostres dies, i entendre aquesta presència successiva i diferent no només com a llegat, herència o fortuna, sinó com a continuïtat, interrompuda o ininterrompuda, i també com a realitat mutant i proteica.

Dins dels estudis culturals i literaris el curs posa l’alumnat en contacte amb una part del patrimoni cultural de la Humanitat, en concret, el del llegat del món grecollatí, que arrenca a l’Antiguitat Clàssica, passa pel món cristià tardoantic medieval i arriba fins al Renaixement, per repercutir en la Modernitat i la Postmodernitat en múltiples facetes: artístiques, literàries, jurídiques, polítiques, socials, incloent-hi també els elements de la cultura tecnològica de masses. El curs consta de vuit sessions de dues hores i mitja de durada: en la primera sessió, s’exposen qüestions de caràcter general per introduir-se en diversos aspectes de la tradició clàssica del personatge de Fedra, el seu significat i la seva expressió literària; a cadascuna de les tres obres que es llegeixen i s’analitzen durant el període del curs es dediquen dues sessions, una de presentació de caire teòric, en què es donen les claus necessàries per llegir-la (autor, context, gènere, aspectes concrets de l’obra), i una altra de posada en comú amb la professora de la lectura personal que l’alumnat n’hagi fet (club de lectura); la darrera sessió serveix per fer una recapitulació dels llibres llegits i parlar d’altres obres en què Fedra esdevé eix vertebrador. S’ofereixen també recomanacions bibliogràfiques, tant de fonts primàries com d’articles i monografies crítiques, perquè qui ho desitgi pugui aprofundir les qüestions tractades.

Balló, J. – Pérez, X., La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema, Barcelona: Empúries, 1995.

Balló, J., Imatges del silenci. Els motius visuals en el cinema, Barcelona: Empúries, 2000.

Bloom, H., El canon occidental, Barcelona: Anagrama, 1995.

Bolgar, R.R. (ed.), Classical Influences on Western Thought. A.D. 1650-1870, Cambridge: Cambridge University Press, 1979.

Bolgar, R.R., The Classical Heritage and its Beneficiaries, Cambridge: Cambridge University Press, 1973.

Braunstein, F. – Pépin, J.F., L’héritage de la pensée grecque et latine, París: Armand Colin, 1997.

Calvino, I., Por qué leer los clásicos, Barcelona: Tusquets, 1995.

Campbell, J., Los mitos. Su impacto en el mundo actual, Barcelona: Kairós, 1993.

Cantarella, E., El peso de Roma en la cultura europea, Madrid: Akal, 1996.

Cristóbal, V., «Tradición clásica: concepto y bibliografía», Edad de oro 24 (2005), p. 27-46.

Curtius, E. R., Literatura europea y Edad Media latina, Mèxic, Madrid i Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 1976 [original en alemany; trad. cast. d’M.F. Alatorre i A. Alatorre].

Díez del Corral, L., La función del mito clásico en la literatura contemporánea, Madrid: Gredos, 1974.

Gallardo López, M.D., La mitología clásica en la pintura y escultura actuales, Madrid: Ediciones Clásicas, 1995.

García González, J.M. – Pociña Pérez, A., Pervivencia y actualidad de la cultura clásica, Granada: Universidad de Granada, 1996.

Giardina, A. – Vauchez, A., Il mito di Roma. Da Carlo Magno a Mussolini, Roma: Laterza, 2000.

Ginzo, A., El legado clásico. En torno al pensamiento moderno y la Antigüedad clásica, Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá. Servicio de Publicaciones, 2002.

Gómez Espelosín, F.J. (ed.), Lecciones de cultura clásica, Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá. Servicio de Publicaciones, 1995.

Guzmán, A.-F. – Gómez Espelosín, J. – Gómez Pantoja, J. (ed.), Aspectos modernos de la Antigüedad y su aprovechamiento didáctico, Madrid: Ediciones Clásicas, 1992.

Kallendorf, C.W. (ed.), A Companion to the Classical Tradition, Oxford: Blackwell, 2007.

Hammer, D., Roman Political Thought and the Modern Theoretical Imagination, Norman, Oklahoma: University of Oklahoma Press, 2008.

Hernández Miguel, L.A., La tradición clásica. La transmisión de las literaturas griega y latina antiguas y su recepción en las vernáculas occidentales, Madrid: Liceus, 2008.

Highet, G., La tradición clásica. Influencias griegas y romanas en la literatura occidental, Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1978 (2 vol.) [original en anglès; trad. cast. d’A. Alatorre].

Lida de Malkiel, Mª R., La tradición clásica en España, Barcelona: Ariel, 1975.

Lloyd-Jones, H., Blood for the ghosts: classical influences in the nineteenth and twentieth centuries, Londres: Duckworth, 1982.

Lloyd-Jones, H., Classical Survivals. The Classics in the Modern World, Oxford: Duckworth, 1988.

May, R., La necesidad del mito. La influencia de los modelos culturales en el mundo contemporáneo, Barcelona: Paidós, 1992 [original en anglès; trad. cast. d’L. Botella García del Cid].

Moormann, E.M. – Uitterhoeve, W., De Acteón a Zeus. Temas sobre mitología clásica en la literatura, la música, las artes plásticas y el teatro, Madrid: Akal, 1997.

Moormann, E.M. – Uitterhoeve, W., De Adriano a Zenobia. Temas de historia clásica en la literatura, la música, las artes plásticas y el teatro, Madrid: Akal, 1997.

Morán Turina, M. – Rodríguez Ruiz, D., El legado de la Antigüedad. Arte, arquitectura y arqueología en la España moderna, Madrid: Istmo, 2001.

Morin, E., Les stars, París: Éditions du Seuil, 1957.

Rodríguez Alfageme, J. – Bravo García, A., Tradición Clásica y siglo xx, Madrid: Coloquio, 1986.

Rueda, A., Pigmalión y Galatea: Refracciones modernas de un mito, Madrid: Fundamentos, 1998.

Settis, S., El futuro de lo clásico, Madrid: Abada, 2006 [original en italià; trad. cast. d’A. Soria Olmedo].

Steiner, G., Antígonas: una poética y una filosofía de la lectura, Barcelona: Gedisa, 1996.

Valentí i Fiol, E., Els clàssics i la literatura catalana moderna, Barcelona: Curial, 1973.

Verjat, A. (ed.), El retorno de Hermes. Barcelona: Anthropos, 1989.

Verón, E. – Escudero Chauvel, L. (comp.), Telenovela. Ficción popular y mutaciones culturales, Barcelona: Gedisa, 1997.

Winkler, M.M. (ed.), Classical Myth and Culture in the Cinema, Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2001.