• Quan narrem la nostra vida, la transformem i creuem la frontera que uneix realitat i ficció. Prenem consciència de la relació que hi ha entre identitat, experiència i escriptura. No escrivim de nosaltres mateixos sinó d’algú qui desconeixem parcialment. Som i no som nosaltres: una veritat a mitges, una ficció. I, quant més en sabem, més insòlit o coherent ens sembla el que veiem en el mirall.
• Aquesta formació és un primer tast al món de l’escriptura del jo, i s’endinsa en aquesta escletxa ambigua que juga entre realitat i ficció com una forma més de reinterpretar el món, per quedar-se en un espai ambigu anomenat autoficció. Escriurem a partir de les tècniques narratives que aquest tipus de textos li són propis. En un joc de miralls creuats, sovint contradictoris, que no ens dóna una única imatge sinó un feix de diferents jos en expansió on es recrea l’experiència. Perquè som literatura.
  
  I tu, autoficciones?

• ALBERCA, Manuel (2007): El pacto ambiguo. De la novela autobiográfica a la autoficción, Madrid, Biblioteca Nueva.
• ANA CASAS et al. (2012): La autoficción. Reflexiones teóricas, Madrid, Arco Libros. Biblioteca Philologica. Serie Lecturas.

Durant la formació, l’alumne tindrà al seu abast fragments de narrativa autoficcional de diversos autors de referència que es distribuiran en el decurs de les sessions.