Mònica Miró Vinaixa    (Barcelona 1969)

 
  • Professora, investigadora i assagista, editora, traductora, poeta i divulgadora del món clàssic
  • Ha estat docent en el departament d’humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, en el de filologia llatina i en el de filologia francesa de la Universitat de Barcelona, en el de filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona i, des de 1996 fins al juny de 2017, consultora i tutora
    dels estudis d’arts i humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya
  • Formació continuada de persones adultes, especialment de professorat
  • Col·labora habitualment amb Arqueonet, la Fundació Arqueològica Clos – Museu Egipci de Barcelona, amb l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona, amb el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i amb la Secció Catalana de la Societat Espanyola d’Estudis Clàssics
  • Des del curs 2011-2012 és professora d’escriptura creativa (gèneres narratius i autobiogràfics) i de literatura a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès
  • Com a investigadora i assagista, ha desenvolupat les seves recerques en els camps de l’epigrafia romana, la llengua i la literatura llatines, la tradició clàssica, la mitologia i la religió romanes, l’antropologia de la religió, l’antiguitat tardana, la llengua i la literatura catalanes, i la
    llengua i la literatura franceses, disciplines sobre les quals ha publicat nombrosos manuals, estudis monogràfics, articles i materials multimèdia i en línia
  • En el món editorial, s’ha dedicat sobretot a la direcció acadèmica i coordinació de continguts de materials didàctics per a entorns virtuals d’aprenentatge i, en especial, de mètodes per a l’estudi de la llengua llatina i catalana
  • Ha treballat també com a redactora, coordinadora de projectes, traductora, editora, documentalista, lectora i correctora ortotipogràfica i d’estil
  • Les seves darreres traduccions literàries, aparegudes entre 2014 i 2016, han donat a conèixer en català i castellà textos poètics epigràfics llatins i l’obra francesa de Madame de Staël
  • Les seves incursions en la lírica s’inclinen pel conreu de gèneres d’origen oriental, especialment de les estrofes japoneses que coneixem com a haiku i tanka, i per la prosa poètica
  • En tant que divulgadora del món clàssic, ha portat, des de setembre de 2016 fins a juny de2017, dins el programa cultural Wonderland, de RNE-Ràdio 4, la secció setmanal radiofònica “Els ulls de Minerva”, la comesa de la qual era establir ponts i diàlegs entre l’antiguitat romana i el món contemporani
  • Llicenciada en Filologia Clàssica (Llatí) i en Filologia Romànica (Francès) per la Universitat de Barcelona
  • Màster en Història de les Religions per la Universitat Autònoma de Barcelona
  • Nivell C (coneixements mitjans de llengua catalana orals i escrits), D (coneixements superiors de llengua catalana orals i escrits) i K (capacitació per a la correcció de textos orals i escrits) de la Junta Permanent de Català de la Generalitat de Catalunya
  • Idiomes de treball: català, castellà, francès, anglès, alemany, italià, grec clàssic i llatí
  • Cursos de doctorat en el programa “Anàlisi lingüística, textual i literària llatines”, al departament de filologia llatina de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Tesi de llicenciatura Interrelació text-suport epigràfic en la Hispània Citerior
  • Actualment, doctoranda en el programa “Construcció i Representació d’Identitats Culturals”, al departament de filologia anglesa i alemanya de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Es troba a hores d’ara en la fase de recerca, que consisteix a redactar la seva tesi doctoral Guerra i exili en l’obra de Josep Solanes i Vilaprenyó: experiència de vida i constructe cultural, dirigida per la Dra. Ma. Luisa Siguan Boehmer i pel Dr. Francesco Ardolino
  • Antropologia de la religió (Editorial UOC, 2001, obra col·lectiva)
  • Gramàtica llatina. El llatí normatiu i la seva evolució fins al català (Editorial UOC, 2001, amb Esperança Borrell)
  • “Rere la flaire de l’antiga Roma”, Diónysos 2 (2002), Vilafranca del Penedès, pàg. 13-24
  • Vida religiosa a l’antiga Roma (Editorial UOC, 2002, amb Xavier Espluga)
  • “La mort i els morts en el món romà: de l’assumpció resignada a l’establiment d’un imaginari més enllà”, Camí Ral (2003), Copons, pàg. 3-5
  • “Sacra vitis: cultura i ritual del vi en el món romà”, Revista d’Igualada 14 (2003), Igualada,pàg. 6-17
  • “Entre l’ocell i l’argila. Tríptic ambrat d’haikus agredolços”, XXVIII edició dels Premis Castellitx d’Algaida, Algaida, 2004
  • “Valors i virtuts dels antics romans”, Vent de serè 31 (2004), Alforja, pàg. 11-15
  • Arrels clàssiques a la nostra cultura (Fundació Martí l’Humà, 2005, obra col·lectiva)
  • La literatura llatina (Editorial UOC, Col·lecció Vull saber, 2006, amb Xavier Espluga)
  • “Història petita d’un riu que era un déu”, L’aufàbiga 7 (2007), Benissanet, pàg. 6-8
  • “Dieu est au fond du jardin”, a Recrear Rodoreda Romanyà (Publicacions de la Universitat de Girona, 2008, amb Abraham Mohino i Balet).
  • Autoretrat, de Mercè Rodoreda (Angle Editorial, 2008, amb Abraham Mohino i Balet)
  • “L’aigua, matèria i símbol”, L’aufàbiga 8 (2008), Benissanet, pàg. 4-9
  • La poesia essencial, de Rosa Leveroni (CCG Edicions, 2010, amb Abraham Mohino i Balet)
  • "Perquè hi hagi cançons per als homes a néixer”, a La poesia i els seus veïnatges (CCG Edicions, 2011, obra col·lectiva)
  • En el límit de l’ombra pols de cinabri (Ed. Moll, Col·lecció La Balenguera, 2011, amb Abraham Mohino i Balet)
  • “Variacions en quatre temps sobre fons blanc”, epíleg a l’obra d’Abraham Mohino i Balet Persistència del blanc titani en temps dels ametllers batuts, Viena Edicions, 2012
  • Traducció de l’obra De la influència de les passions en la felicitat dels individus i de les nacions, de Madame de Staël, L’Art de la Memòria Edicions, 2014 (amb Yolanda Llubes)
  • Traducció de l’obra El llibre del vi, de Plini el Vell, Editorial Entrecomes, 2015
  • Traducció dels Carmina Latina Epigraphica recollits a l’obra Perennia. Poesia epigràfica llatina. Edició bilingüe llatí-català, Godall edicions, 2015
  • Haikus del llibre Terres trobats. Catàleg de l'exposició de xilografies de Marta Chinchilla a la Galeria d'art Appart Showroom (març-abril de 2015) (amb Marta Chinchilla i Abraham Mohino i Balet)
  • Traducció dels Carmina Latina Epigraphica recollits a l’obra Perennia. Poesía epigráfica latina. Edición bilingüe latín-español, Godall edicions, 2016.
  • “Entre la nostalgia y la esperanza: la experiencia radical del exilio”, pròleg a l’obra de Josep Solanes i Vilaprenyó En tierra ajena. Exilio y literatura desde la «Odisea» hasta «Molloy», El
    Acantilado, 2016
  • “Iridescència”, a Transparències. Tocats de Lletra 11a edició (2017), Manresa, 2017 (en premsa)
  • Hic tecum meditans, paulisper siste, viator. Sobre Ermita, de Jordi Llavina”, epíleg a l’obra de Jordi Llavina Ermita, Meteora, 2017 (en premsa)
  • “Bèsties humanes”, pròleg a l’obra de Miracle Sala La mort és molt bèstia, Tushita edicions, 2017 (en premsa)
  • “Invitació a la lectura de l’obra de François Cheng”, pròleg a l’obra de François Cheng Cinc meditacions sobre la bellesa, Pals, L’Art de la Memòria Edicions, 2017 (en premsa)
  • “Innocències que desarmen i enamoren. Els contes de Pilar Prim”, pròleg a l’obra de Pilar Prim Tanta innocència, Editorial Gregal, 2017 (en premsa)
  • Materials per a l’aprenentatge de la llengua catalana: Català sense distàncies (Enciclopèdia Catalana), El català diari (Curs de llengua catalana de El Periódico de Catalunya: 15 Cd-rom d’ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic, comunicació oral, comprensió lectora i expressió escrita) i Parla.cat (12 cursos de català: nivells bàsic, elemental, intermedi i de suficiència; materials didàctics audiovisuals en un entorn virtual d’aprenentatge en línia amb metodologia e-learning, confegits sota la supervisió de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya)
  • Premi Extraordinari de Llicenciatura (Filologia Clàssica Llatí), l’any 1995
  • Amb el recull Entre l’ocell i l’argila. Tríptic ambrat d’haikus agredolços va ser premiada l’any 2004 en la XXVIII edició dels Premis Castellitx d’Algaida
  • La seva tasca de tutorització del bloc El teixit de Penèlope, de Mònica Flores, va merèixer l’any 2012 el premi Núria Tudela i Penya que concedeix la revista Auriga, única publicació en català dedicada a la divulgació de la tradició clàssica a Catalunya

Què diu dels cursos i la literatura...