Coneixem molt bé la bohèmia de Madrid, però la de Barcelona no ha estat estudiada a fons. Segons l’historiador Jordi Casassas, els dos grans paradigmes que van definir la Catalunya del segle XX van ser el Noucentisme i el Marxisme de la postguerra… Però, què va passar amb els perdedors? Novel·listes simbolistes que es van quedar anacrònics tot just abans de posar-se a escriure, parnasians tímids, revolucionàries que van morir injustament soles, wagnerians monomaníacs, poetes i periodistes sense llar ni sabates, sarsuelistes, amants del sainet, comediògrafs fracassats, filòsofs estrambòtics, pistolers, pedagogs arrauxats que no arribaven a fi de mes, avantguardistes solitaris, escriptors famolencs… Tot un món bigarrat d’escriptors, pensadors i artistes semioblidats resta encara en la penombra de la història cultural...
Álvarez Junco, José (2011). El emperador del Paralelo. Lerroux y la demagogia
populista. Barcelona: RBA.
Balcells, Albert (2009). El pistolerisme. Barcelona 1917-1923. Barcelona: Pòrtic.
—(2015). Vuit feministes catalanes entre 1889 i 1976. Barcelona: Dalmau.
Benet, Josep (2009). Maragall i la Setmana Tràgica. Barcelona: Edicions 62.
D’Ors, Eugenio (2002). Cincuentaaños de pintura catalana. Barcelona:
Quaderns Crema.
Duarte, Àngel (2004). Història del republicanisme a Catalunya. Vic: Eumo.
Galí, Alexandre (2004). Filosofia a Catalunya 1900-1936. Barcelona: Institut
d’Estudis Catalans.
Garrigasait, Raül (2018). El fugitiu que no se’n va. Santiago Rusiñol i la
modernitat. Barcelona: 1984.
— (2020). Els fundadors. Una història d’ambició, clàssics i poder.
Barcelona: Ara Llibres.
Jardí, Enric (1966). Tres diguem-ne desarrelats. Pijoan-Ors-Gaziel. Barcelona:
Selecta.
— (1969). El Doctor Robert i el seu temps. Barcelona: Aedos.
Karr, Carme (2020). Contra la incultura femenina. Vic: Eumo.
Llates, Rossend (1969). 30 anys de vida catalana. Barcelona Aedos.
Marín, M. Dolors (2018). Espiritistes i lliurepensadores. Barcelona: Angle.
Martín Ramos, José Luis (2018). Guerra y revolución en Cataluña. Barcelona:
Crítica.
Pla, Josep (1968). Tres biografies. Barcelona: Destino.
— (1970). Retrats de passaport. Barcelona: Destino.
— (1988). Prosperitat i rauxa de Catalunya. Barcelona: Destino.
— (2002). Santiago Rusiñol i el seu temps. Barcelona: Destino.
Pich Mitjana, Josep i Martínez Fiol, David (2019). La revolución de julio de
Pujols, Francesc (2017). Les arts i els artistes. Vilafranca del Penedès: Andana.
(Edició de Joan Cuscó).
Quintana, Lluís (2021). Amics de l’ànima. Joan Maragall: anècdotes i records.
Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Rusiñol, Maria (1968). Santiago Rusiñol vist per la seva filla. Barcelona: Aedos.
Safont, Joan (2012). Per França i Anglaterra. La I Guerra Mundial dels
aliadòfils catalans. Barcelona: Acontravent.
Mas, Ramon (ed.) (2018). Savis, bojos i difunts. El conte decadentista a
Catalunya. Barcelona: Males Herbes.
Sempronio (1978). Aquella entremaliada Barcelona. Barcelona: Selecta.
— (1985). Barcelona pel forat del pany. Barcelona: Selecta.
Vallmitjana, Juli (1976). Teatre de gitanos i de baixos fons. Barcelona: Edicions 62.
— (2005). De la raça que es perd. Barcelona: Edicions de 1984.
— (2015). La Xava. Barcelona: Edicions de 1984.
— (2018). De la ciutat vella. Barcelona: Edicions de 1984.
Es donarà bibliografia específica per a cada proposta en el moment d’iniciar el curs.
Preu curs :
Consulta els descomptes i les formes de pagament disponibles (aquí >>)