Clàssics a la carta: l'amor a Roma

  • 15h
  •    
  •      Mònica Miró /
  •    Aquest curs s'imparteix en: Català
  •    Les intervencions en el curs es fan en

Preu curs :

Si participes en línia
275,00 €

(Aquesta modalitat d'inscripció no requereix ser soci de l'Ateneu Barcelonès)

Amb aquesta formació aprendràs les concepcions i pràctiques romanes en els camps de l’erotisme i la sexualitat a través de l'obra dels principals poetes llatins que tractaren en els seus versos la temàtica eròtica (Catul, Tibul, Properci, Ovidi...).

 Consulta els descomptes i les formes de pagament disponibles (aquí >>)

Grups de curs de l'edició actual

 

Mònica Miró

Grup A4
De dilluns a divendres de 10:00-13:00 h
Data d'inici: 01/07/2019

Edicions d'aquest curs

  • estiu (juny-juliol)
  • L’amor i els poetes a l’antiga Roma: una introducció

Fonts per a l’anàlisi de la literatura llatina de tema eròtic. Temes, tòpics i personatges de la poesia romana amorosa. L’amor i el naixement de l’elegia llatina. Obscenitat, eufemisme i tabú en l’expressió poètica romana. Els poemes priapeus i la funció magicoreligiosa del fal·lus.

  • La follia d’amor: Catul, o la passió per Lèsbia

La lírica catul·liana i les fases de l’amor. L’oci com a manera d’estimar. El pacte d’amor amb Lèsbia (Clòdia). La cara de l’experiència amorosa: de l’enamorament sobtat a l’acompliment del desig. La creu de l’experiència amorosa: rebuig, gelosia, desencís, infidelitat i ruptura final.

  • Els grans elegíacs: Tibul i Properci

Les muses inspiradores: Dèlia, Nèmesi i Cíntia. Senyals i renúncies davant l’amor. La sensualitat joiosa o el record eròtic com a remei del dolor. Fidelitats i traïcions. Les noies doctes, entre la llibertat i el llibertinatge. L’esclavitud de l’amor. El mite com a expressió de sentiments i afectes íntims.

  • Instruccions per a l’amor: Ovidi, el poeta maleït

Els Amors, o la passió per Corinna i “les altres”. La revolució moral ovidiana. Postures i consells: del dolç amor al gaudi sexual. Els remeis per a l’amor. Tècniques de seducció: l’Art d’estimar o el poema culpable. Ovidi i les dones.

  • Acostar al públic d’avui dia les concepcions i pràctiques romanes en els camps de l’erotisme i la sexualitat, i estudiar-les de primera mà, és a dir, a partir dels testimonis d’aquell temps que ens han pervingut.
  • Conèixer l’obra dels principals poetes llatins que tractaren en els seus versos la temàtica eròtica (Catul, Tibul, Properci, Ovidi...) i veure’n la vigència, el caràcter inexhaurible, explicant què representaren els poemes en el moment de la seva aparició i de quina recepció i evolució han estat objecte des d’aleshores fins als nostres dies.
  • Llegir i comentar textos llatins de contingut eròtic, amatori o sexual, destacant-ne els principals tòpics literaris, sobretot aquells que han tingut més fortuna al llarg de la tradició occidental. Descobrir-hi, tot i el seu caràcter antic i altre, el que encara ens poden dir a nosaltres, dones i homes del segle XXI, i escatir fins a quin punt la nostra visió de l’enamorament, el desig i la passió amorosa és deutora de les creacions pròpies dels poetes romans.
     

El curs consta de cinc sessions de tres hores de durada en què s’alternen les exposicions de caire teòric per part de la professora i les lectures per part de tothom d’un conjunt de textos que permeten abordar el tema «Roma i l’amor». S’oferiran també recomanacions bibliogràfiques, tant de fonts primàries com d’articles i monografies crítiques, perquè qui ho desitgi pugui aprofundir les qüestions tractades.

Bibliografia general


•    ARIÈS, Philippe i DUBY, Georges (1987). Historia de la vida privada. Del imperio romano al año 1000. Madrid: Taurus.
•    CANTARELLA, Eva (1991). La mujer romana. Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela.
•    CANTARELLA, Eva (1996). La calamidad ambigua: condición e imagen de la mujer en la antigüedad griega y romana. Madrid: Ediciones Clásicas.
•    CANTARELLA, Eva (1997). Pasado próximo: Mujeres romanas de Tácita a Sulpicia. Madrid: Cátedra / Universitat de València: Instituto de la Mujer.
•    CARCOPINO, Jérôme (1994). La vida cotidiana en Roma en el apogeo del Imperio. Barcelona: Círculo de Lectores.
•    CLARKE, John R. (2003). Sexo en Roma. Barcelona: Océano.
•    CUATRECASAS, Alfonso (2009). Amor y sexualidad en la antigua Roma (III aC - V dC). Madrid: Difusión.
•    FRIEDLÄNDER, Ludwig (2005). La sociedad romana. Mèxic: Fondo de Cultura Económica.
•    GOUREVITCH, Danielle i RAEPSAET-CHARLIER, Marie-Thérèse (2001). La femme dans la Rome antique. París: Hachette.
•    GRIMAL, Pierre (1999). La civilización romana. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica.
•    GRIMAL, Pierre (2000). El amor en la Roma antigua. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica.
•    HALLETT, Judith P. i SKINNER, Marilyn B. (ed.) (1997). Roman Sexualities. Princeton: Princeton University Press.
•    LÓPEZ, Aurora (1994). No sólo hilaron lana. Escritoras romanas en prosa y verso. Madrid: Ediciones Clásicas.
•    LÓPEZ, Aurora; MARTÍNEZ, Cándida i POCIÑA, Andrés (1990). La mujer en el mundo mediterráneo antiguo. Granada: Universidad de Granada.
•    POMEROY, Sarah (1987). Diosas, rameras, esposas y esclavas. Mujeres en la antigüedad clásica. Madrid: Akal.
•    ROBERT, Jean-Noël (1992). Los placeres en Roma. Madrid: Edaf.
•    ROBERT, Jean-Noël (1999). Eros romano. Sexo y moral en la antigua Roma. Madrid: Editorial Complutense.
•    SALLES, Catherine (1995). Les bas-fonds de l’Antiquité. París: Payot.
•    VEYNE, Paul (1983). L’élégie érotique romaine. L’amour, la poésie et l’Occident. París: Éditions du Seuil [N’hi ha traducció castellana: La elegía erótica romana, Madrid: Fondo de Cultura Económica, 2006].
•    VEYNE, Paul (2010). Sexo y poder en Roma. Madrid: Paidós.

Històries de la literatura llatina

•    ALBRECHT, M. von (1997-1999). Historia de la literatura romana. Barcelona: Herder, 2 vol.
•    BAYET, J. (1970). Literatura latina. Barcelona: Ariel (2a. ed.) [Nombroses reimpressions].
•    BICKEL, E. (1982). Historia de la literatura romana. Madrid: Gredos.
•    BIELER, L. (1969). Historia de la literatura romana. Madrid: Gredos [Nombroses reimpressions].
•    BÜCHNER, K. (1968). Historia de la literatura latina. Barcelona: Labor.
•    CODOÑER, C. (ed.) (1997). Historia de la literatura latina. Madrid: Cátedra.
•    CONTE, G.B. (1992). Letteratura latina. Florència: Le Monnier (2a. ed.).
•    FUHRMANN, M. (ed.) (1985). Literatura romana. Madrid: Gredos.
•    KENNEY, G.A. i CLAUSEN, W.V. (ed.) (1989). Historia de la literatura clásica, vol. II: Literatura latina. Madrid: Gredos.
•    MONTANARI, F. (ed.) (1991). La poesia latina. Forme, autori, problema. Roma: La Nuova Italia Scientifica.
•    PALADINI, V. i CASTORINA, E. (1970-1972). Storia della letteratura latina, vol. I: Disegno storico. Bolonya: Patron; vol. II: Problemi critici. Bolonya: Patron (2a. ed.).
•    WILLIAMS, G. (1968). Tradition and Originality in Roman Poetry. Oxford: Clarendon Press.

Els camps marcats amb asterisc (*) són obligatoris

Important

  • Aquest servei NO et compromet a matricular-te a cap curs.
  • Aquest servei NO implica cap tipus de reserva de plaça per a cap curs.
  • L'única finalitat d'aquest servei és que quan s'obri el període de matriculació per al curs que hagis triat, t'enviarem un correu electrònic com a recordatori.
Has d'acceptar la política de privacitat. Pots consultar informació sobre el tractament de dades personals a Política de privacitat
Els camps marcats amb asterisc (*) són obligatoris
*escriu aquí tots els dubtes que tinguis sobre aquest curs
Has d'acceptar la política de privacitat. Pots consultar informació sobre el tractament de dades personals a Política de privacitat