Grups de curs de l'edició actual
La poesia didàctica, filosòfica i científica en el món romà: origen, elements constituents, evolució i pervivència.
La pràctica de la filosofia com a font de la felicitat: l’epicureisme.
Lucreci i la filosofia: dades biogràfiques, semblança del poeta i context de l’obra.
Lucreci o les bases del món modern: raó filosòfica contra superstició religiosa.
De la natura de Lucreci o quan la física esdevé poesia.
Fonts, estructura i sentit del poema De la natura de Lucreci.
Lectura i comentari de De la natura de Lucreci.
Supervivència de De la natura de Lucreci més enllà del món romà.
La pràctica de la filosofia com a font de la felicitat: l’epicureisme.
Lucreci i la filosofia: dades biogràfiques, semblança del poeta i context de l’obra.
Lucreci o les bases del món modern: raó filosòfica contra superstició religiosa.
De la natura de Lucreci o quan la física esdevé poesia.
Fonts, estructura i sentit del poema De la natura de Lucreci.
Lectura i comentari de De la natura de Lucreci.
Supervivència de De la natura de Lucreci més enllà del món romà.
Acostar la poesia didàctica, filosòfica i científica romana al públic d’avui dia i fer-li’n veure la vigència, el caràcter inexhaurible, explicant què representà De la natura de Lucreci en el moment de la seva aparició i de quina recepció i evolució ha estat objecte des d’aleshores fins als nostres dies.
Llegir i comentar en profunditat els sis llibres que formen De la natura de Lucreci amb les eines suficients per descobrir-hi, tot i el seu caràcter antic i altre, el que encara ens poden dir a nosaltres, dones i homes del segle xxi.
Llegir i comentar en profunditat els sis llibres que formen De la natura de Lucreci amb les eines suficients per descobrir-hi, tot i el seu caràcter antic i altre, el que encara ens poden dir a nosaltres, dones i homes del segle xxi.
El curs consta de sis sessions de tres hores de durada: a cada dos llibres de De la natura es dediquen dues sessions, una de presentació de caire teòric, en què es donen les claus necessàries per llegir-los, i una altra per posar en comú amb la professora la lectura personal que els alumnes n’hagin fet (club de lectura). S’oferiran també recomanacions bibliogràfiques, tant de fonts primàries com d’articles i monografies crítiques, perquè qui ho desitgi pugui aprofundir les qüestions tractades.
Edicions recomanades de De la natura de Lucreci:
Lucreci, De la natura. Traducció i edició a cura de Miquel Dolç. Barcelona: Laia, 1986.
Lucreci, De la natura, vol I: llibres I-III. Traducció de Joaquim Balcells. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1923.
Lucreci, De la natura, vol. II: llibres IV-VI. Traducció de Joaquim Balcells. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1928.
Lucrecio, De rerum natura. De la naturaleza. Presentación de Stephen Greenblatt. Traducción, introducción y notas de Eduard Valentí Fiol. Barcelona: Acantilado, 2020.
Lucrecio, La naturaleza. Introducción, traducción y notas de Francisco Socas. Madrid: Gredos, 2003.
Lucrecio, De rerum natura. Acerca de la naturaleza de las cosas. Traducción de Liliana Mercedes Victoria Pégolo y equipo. Buenos Aires: Las cuarenta, 2020
Bibliografia general:
Albrecht, M. von, Historia de la literatura romana. Traducció de Dulce Estefanía i d’Andrés Pociña. Barcelona: Herder, 1997 (2 vol.).
Balló, J. – Pérez, X., La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema, Barcelona: Empúries, 1995.
Bayet, J., Literatura latina. Pròleg de José Alsina Clota, traducció d’Andrés Espinosa Alarcón. Barcelona: Ariel, 1985.
Bolgar, R. R., The Classical Heritage and its Beneficiaries, Cambridge: Cambridge University Press, 1973.
Codoñer Merino, C. (coord.), Historia de la literatura latina, Madrid: Cátedra, 1997.
Curtius, E. R., Literatura europea y Edad Media latina. Traducció de Margit Frenk Alatorre i Antonio Alatorre. Mèxic, Madrid i Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 1976.
Hammer, D., Roman Political Thought and the Modern Theoretical Imagination, Norman i Oklahoma: University of Oklahoma Press, 2008.
Highet, G., La tradición clásica. Influencias griegas y romanas en la literatura occidental. Traducció d’Antonio Alatorre. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1978 (2 vol.).
Kenney, E. J. – Clausen, W. V. (ed.), Historia de la literatura clásica (Cambridge University). II: Literatura latina. Traducció d’Elena Bombín. Madrid: Gredos, 1996.
Lloyd-Jones, H., Classical Survivals. The Classics in the Modern World, Oxford: Duckworth, 1988.
Settis, S., El futuro de lo clásico. Traducció d’Andrés Soria Olmedo. Madrid: Abada, 2006.
Winkler, M. M. (ed.), Classical Myth and Culture in the Cinema, Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2001.
Lucreci, De la natura. Traducció i edició a cura de Miquel Dolç. Barcelona: Laia, 1986.
Lucreci, De la natura, vol I: llibres I-III. Traducció de Joaquim Balcells. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1923.
Lucreci, De la natura, vol. II: llibres IV-VI. Traducció de Joaquim Balcells. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1928.
Lucrecio, De rerum natura. De la naturaleza. Presentación de Stephen Greenblatt. Traducción, introducción y notas de Eduard Valentí Fiol. Barcelona: Acantilado, 2020.
Lucrecio, La naturaleza. Introducción, traducción y notas de Francisco Socas. Madrid: Gredos, 2003.
Lucrecio, De rerum natura. Acerca de la naturaleza de las cosas. Traducción de Liliana Mercedes Victoria Pégolo y equipo. Buenos Aires: Las cuarenta, 2020
Bibliografia general:
Albrecht, M. von, Historia de la literatura romana. Traducció de Dulce Estefanía i d’Andrés Pociña. Barcelona: Herder, 1997 (2 vol.).
Balló, J. – Pérez, X., La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema, Barcelona: Empúries, 1995.
Bayet, J., Literatura latina. Pròleg de José Alsina Clota, traducció d’Andrés Espinosa Alarcón. Barcelona: Ariel, 1985.
Bolgar, R. R., The Classical Heritage and its Beneficiaries, Cambridge: Cambridge University Press, 1973.
Codoñer Merino, C. (coord.), Historia de la literatura latina, Madrid: Cátedra, 1997.
Curtius, E. R., Literatura europea y Edad Media latina. Traducció de Margit Frenk Alatorre i Antonio Alatorre. Mèxic, Madrid i Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 1976.
Hammer, D., Roman Political Thought and the Modern Theoretical Imagination, Norman i Oklahoma: University of Oklahoma Press, 2008.
Highet, G., La tradición clásica. Influencias griegas y romanas en la literatura occidental. Traducció d’Antonio Alatorre. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1978 (2 vol.).
Kenney, E. J. – Clausen, W. V. (ed.), Historia de la literatura clásica (Cambridge University). II: Literatura latina. Traducció d’Elena Bombín. Madrid: Gredos, 1996.
Lloyd-Jones, H., Classical Survivals. The Classics in the Modern World, Oxford: Duckworth, 1988.
Settis, S., El futuro de lo clásico. Traducció d’Andrés Soria Olmedo. Madrid: Abada, 2006.
Winkler, M. M. (ed.), Classical Myth and Culture in the Cinema, Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2001.
Es donarà bibliografia específica sobre les qüestions del temari en el moment d’iniciar el curs.
Els camps marcats amb asterisc (*) són obligatoris
Els camps marcats amb asterisc (*) són obligatoris
Preu curs :
consulta els descomptes i les formes de pagament disponibles (aquí >>)