1 Primer tria els criteris per filtar el mapa de cursos segons les teves necessitats (deixa en blanc el camp que no vulguis utilitzar)
SESSIÓ 1. –
Títol: La paraula Assaig
Professor: Antoni Martí Monterde
Revisió de l'assaig com a gènere discursiu amb especial insistència en el sorgiment de la paraula ‘assaig’ com a terme literari a partir de textos de Michel de Montaigne, Francis Bacon, William Hazlitt, Eugeni d'Ors, Joan Fuster i Jean Starobinski.
SESSIÓ 2. –
Títol: L'assaig abans de l'assaig
Professor: Víctor Escudero Prieto
La revisió de les textures assagístiques anteriors a la modernitat ha de permetre observar com la tradició que inaugura Montaigne s'escriu rellegint genealogies que apunten a una certa actitud assagística: des dels diàlegs a les ‘disputationes’ medievals, de les ‘tekhnái’ gregues a les diatribes i les cartes morals
SESSIÓ 3. –
Títol: Addison i Swift: la crítica, la sàtira i la tradició assagística
Professor: Àlex Matas Pons
Aquesta sessió tractarà l’escriptura assagística publicada en la premsa periòdica del segle XVIII anglès com a modalitat argumentativa responsable de la delimitació del caràcter públic dels actuals espais de debat intel·lectual.
SESSIÓ 4. –
Títol: Walter Benjamin: l’assaig com a constel·lació
Professora: Teresa Rosell Nicolás
Walter Benjamin va ser un dels primers en adonar-se dels límits del tractat filosòfic clàssic. El seu plantejament crític defuig les formes tradicionals realitzant un rodeig asistemàtic a partir d’elements oblics i contingents que adopten la forma de constel·lacions.
SESSIÓ 5. –
Títol: L’estructura irònica i melancòlica de l’assaig
Professor: Bernat Padró Nieto
Des de la temptativa romàntica de reflexionar dialècticament la totalitat i les seves parts i la proposta d’un pensament no sistemàtic de l’Escola de Frankfurt,
ironia i malenconia han estat elements amb els que s'ha pensat l’assaig. Aquesta estructura és vigent en els textos de Sánchez Ferlosio i Gómez de la Serna.
SESSIÓ 6. –
Títol: Aforística i assagística de José Bergamín
Professor: Max Hidalgo Nácher
L’aforisme i l’assaig són dues modalitats del pensament que comuniquen en l’obra de José Bergamín. A través de la seva lectura comparada, aquesta sessió proposa una porta d’entrada al laberint bergaminià i a la seva peculiar concepció de la poesia com a disbarat de la raó.
SESSIÓ 7. –
Títol: El film-assaig i la construcció de la memòria
Professores: Mercè Coll Cantín i Annalisa Mirizio
A través del procés d’autoreflexió que facilita el film-assaig, explorarem les diverses correlacions entre el passat i el present que es produeixen en el si de les imatges. Des de les propostes d'Alexander Kluge, Chris Marker i Chantal Akerman indagarem en les capacitats reflexives de la representació fílmica, i en la nova significació que reben les nocions d’objectivitat i subjectivitat.
SESSIÓ 8. –
Títol: Borges: les possibilitats estètiques de l’assaig
Professor: Borja Bagunyà Costes
Prenent l’obra de J. L. Borges com a eix, es convocaran obres i autors que permetin articular una lectura crítica sobre les estratègies que participen de
les possibilitats estètiques de l'assaig i de les diverses tradicions que s’hi reuneixen, en una línia que va de Mallarmé a Stanislaw Lem passant per
Macedonio Fernández i Borges.
SESSIÓ 9. –
Títol: Franco Rella: l’escriptura intersticial entre l’art i la filosofia
Professora: Carolina Moreno Tena
L’assaig de F. Rella se situa en els confins de la filosofia, la literatura i l’art; una reflexió intersticial que condueix a una escriptura intuïtiva, suggeridora,
constel·lada, que insisteix a revelar no només el fruit de la reflexió sinó el moviment de la reflexió en sí.
SESSIÓ 10. –
Títol: Adorno i Lukács. Totalitat, fragment i assaig
Professor: Robert Caner-Liese
El gènere assagístic ocupa un lloc peculiar dins l’obra d’Adorno i Lukács, ambdós pensadors marxistes pels quals la idea de totalitat és un referent teòric fonamental a l’hora de comprendre qualsevol manifestació històrica o cultural.
Preu curs :
Consulta els descomptes i les formes de pagament disponibles (aquí >>)