Pensar lliurement per crear, construir i actuar a la realitat ha d’intentar respondre, simultàniament, a la sol·licitud constant de sentit per part de tot el que ens envolta. Constatem que els sentits podrien ser diferents i que haurien de poder coexistir com a diferents. Així mateix, veiem que no és independent la narrativa que pensa els fets respecte als fets narrats –siguin de ficció o no- i en aquesta dotació de sentit detectem que hi hauria més d’una possibilitat d’associar els fets i que les percepcions que tenim del món són en gran mesura unes i no unes altres en funció del sentit que embolcalla el present. És en aquest present on s’haurà d’incorporar allò nou que brolla.

1. Els sentits són construccions que encreuen realitat i narrativa.
2. Relacions entre els sentits possibles i el que es concep com a veritat.
3. Els fets aïllats no comporten sentits.
4. Els fets narrats –siguin de ficció o no- s’associen perquè brolli sentit.
5. Pensem dins d’un oceà d’interpretacions.
6. La construcció de sentits mou tres instàncies mòbils i interdepenents: el subjecte, les coses i el que es diu.
7. La veritat depèn en gran mesura de l’escenari de la parla on s’insereix.
8. Hi hauria un sentit veritable fora del món?
9. La deconstrucció del discurs.
10. El poder pretén un únic sentit.
11. Els sentits no són infinits però hi ha més d’un sentit possible.
12. El present incomplet és una constant sol·licitud de sentit.