1 Primer tria els criteris per filtar el mapa de cursos segons les teves necessitats (deixa en blanc el camp que no vulguis utilitzar)
Mònica Miró
Fonts per a l’anàlisi de la literatura llatina de tema eròtic. Temes, tòpics i personatges de la poesia romana amorosa. L’amor i el naixement de l’elegia llatina. Obscenitat, eufemisme i tabú en l’expressió poètica romana. Els poemes priapeus i la funció magicoreligiosa del fal·lus.
La lírica catul·liana i les fases de l’amor. L’oci com a manera d’estimar. El pacte d’amor amb Lèsbia (Clòdia). La cara de l’experiència amorosa: de l’enamorament sobtat a l’acompliment del desig. La creu de l’experiència amorosa: rebuig, gelosia, desencís, infidelitat i ruptura final.
Les muses inspiradores: Dèlia, Nèmesi i Cíntia. Senyals i renúncies davant l’amor. La sensualitat joiosa o el record eròtic com a remei del dolor. Fidelitats i traïcions. Les noies doctes, entre la llibertat i el llibertinatge. L’esclavitud de l’amor. El mite com a expressió de sentiments i afectes íntims.
Els Amors, o la passió per Corinna i “les altres”. La revolució moral ovidiana. Postures i consells: del dolç amor al gaudi sexual. Els remeis per a l’amor. Tècniques de seducció: l’Art d’estimar o el poema culpable. Ovidi i les dones.
El curs consta de cinc sessions de tres hores de durada en què s’alternen les exposicions de caire teòric per part de la professora i les lectures per part de tothom d’un conjunt de textos que permeten abordar el tema «Roma i l’amor». S’oferiran també recomanacions bibliogràfiques, tant de fonts primàries com d’articles i monografies crítiques, perquè qui ho desitgi pugui aprofundir les qüestions tractades.
Bibliografia general
• ARIÈS, Philippe i DUBY, Georges (1987). Historia de la vida privada. Del imperio romano al año 1000. Madrid: Taurus.
• CANTARELLA, Eva (1991). La mujer romana. Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela.
• CANTARELLA, Eva (1996). La calamidad ambigua: condición e imagen de la mujer en la antigüedad griega y romana. Madrid: Ediciones Clásicas.
• CANTARELLA, Eva (1997). Pasado próximo: Mujeres romanas de Tácita a Sulpicia. Madrid: Cátedra / Universitat de València: Instituto de la Mujer.
• CARCOPINO, Jérôme (1994). La vida cotidiana en Roma en el apogeo del Imperio. Barcelona: Círculo de Lectores.
• CLARKE, John R. (2003). Sexo en Roma. Barcelona: Océano.
• CUATRECASAS, Alfonso (2009). Amor y sexualidad en la antigua Roma (III aC - V dC). Madrid: Difusión.
• FRIEDLÄNDER, Ludwig (2005). La sociedad romana. Mèxic: Fondo de Cultura Económica.
• GOUREVITCH, Danielle i RAEPSAET-CHARLIER, Marie-Thérèse (2001). La femme dans la Rome antique. París: Hachette.
• GRIMAL, Pierre (1999). La civilización romana. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica.
• GRIMAL, Pierre (2000). El amor en la Roma antigua. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica.
• HALLETT, Judith P. i SKINNER, Marilyn B. (ed.) (1997). Roman Sexualities. Princeton: Princeton University Press.
• LÓPEZ, Aurora (1994). No sólo hilaron lana. Escritoras romanas en prosa y verso. Madrid: Ediciones Clásicas.
• LÓPEZ, Aurora; MARTÍNEZ, Cándida i POCIÑA, Andrés (1990). La mujer en el mundo mediterráneo antiguo. Granada: Universidad de Granada.
• POMEROY, Sarah (1987). Diosas, rameras, esposas y esclavas. Mujeres en la antigüedad clásica. Madrid: Akal.
• ROBERT, Jean-Noël (1992). Los placeres en Roma. Madrid: Edaf.
• ROBERT, Jean-Noël (1999). Eros romano. Sexo y moral en la antigua Roma. Madrid: Editorial Complutense.
• SALLES, Catherine (1995). Les bas-fonds de l’Antiquité. París: Payot.
• VEYNE, Paul (1983). L’élégie érotique romaine. L’amour, la poésie et l’Occident. París: Éditions du Seuil [N’hi ha traducció castellana: La elegía erótica romana, Madrid: Fondo de Cultura Económica, 2006].
• VEYNE, Paul (2010). Sexo y poder en Roma. Madrid: Paidós.
Històries de la literatura llatina
• ALBRECHT, M. von (1997-1999). Historia de la literatura romana. Barcelona: Herder, 2 vol.
• BAYET, J. (1970). Literatura latina. Barcelona: Ariel (2a. ed.) [Nombroses reimpressions].
• BICKEL, E. (1982). Historia de la literatura romana. Madrid: Gredos.
• BIELER, L. (1969). Historia de la literatura romana. Madrid: Gredos [Nombroses reimpressions].
• BÜCHNER, K. (1968). Historia de la literatura latina. Barcelona: Labor.
• CODOÑER, C. (ed.) (1997). Historia de la literatura latina. Madrid: Cátedra.
• CONTE, G.B. (1992). Letteratura latina. Florència: Le Monnier (2a. ed.).
• FUHRMANN, M. (ed.) (1985). Literatura romana. Madrid: Gredos.
• KENNEY, G.A. i CLAUSEN, W.V. (ed.) (1989). Historia de la literatura clásica, vol. II: Literatura latina. Madrid: Gredos.
• MONTANARI, F. (ed.) (1991). La poesia latina. Forme, autori, problema. Roma: La Nuova Italia Scientifica.
• PALADINI, V. i CASTORINA, E. (1970-1972). Storia della letteratura latina, vol. I: Disegno storico. Bolonya: Patron; vol. II: Problemi critici. Bolonya: Patron (2a. ed.).
• WILLIAMS, G. (1968). Tradition and Originality in Roman Poetry. Oxford: Clarendon Press.
Preu curs :
Si participes en línia
275,00 €
(Aquesta modalitat d'inscripció no requereix ser soci de l'Ateneu Barcelonès)
Amb aquesta formació aprendràs les concepcions i pràctiques romanes en els camps de l’erotisme i la sexualitat a través de l'obra dels principals poetes llatins que tractaren en els seus versos la temàtica eròtica (Catul, Tibul, Properci, Ovidi...).
Consulta els descomptes i les formes de pagament disponibles (aquí >>)