Tradició clàssica a la carta: Altres Ifigenies
- Mònica Miró /
- Aquest curs s'imparteix en: Català
- Les intervencions en el curs es fan en Català o Castellà
Fa més de vint segles, a la conca de la Mediterrània, es van desenvolupar cultures que van donar forma perdurable però també destinada a transformar-se a nombrosos aspectes d’allò que constitueix una civilització. Aquest llegat inclou la ciència, la política, l’economia, l’arquitectura, les arts plàstiques, les arts escèniques, la literatura, la filosofia, el pensament, el dret, l’univers mític i religiós. En el cicle Tradició clàssica a la carta, explorarem com aquesta tradició es manté i s’actualitza des d’un punt de vista històric, ideològic, artístic, econòmic i social, abordant temes, figures, símbols, personatges, espais, motius, mites i imaginari.
Grups de curs de l'edició actual
- Cultura clàssica i tradició occidental.
- Transmissió, recepció, interpretació i recreació del llegat clàssic.
- La llavor immortal dels mites.
- L’eterna pervivència d’Ifigenia.
- Lectura i comentari d’Ifigènia a Tàurida de Johann Wolfgang von Goethe.
- Lectura i comentari de La casa dels noms de Colm Tóibín.
- Lectura i comentari de Cantos de Ifigenia de Michelle Najlis.
- Altres Ifigenies.
- Estudiar la projecció literària dels principals autors, obres i gèneres grecollatins des de l’antiguitat tardana fins a l’actualitat.
- Introduir-se en la pràctica de la literatura comparada a partir de la lectura i l’anàlisi d’obres de tradició clàssica.
- Veure com els clàssics en abstracte i immutables no existeixen sinó que es construeixen en cada moment històric diferent i fins i tot amb la mirada de cada individu que els aborda, conscientment o inconscientment.
- Conèixer de manera històrica, teòrica, pràctica i comparativa la presència de la cultura grecollatina als diferents segles, especialment en els nostres dies, i entendre aquesta presència successiva i diferent no només com a llegat, herència o fortuna, sinó com a continuïtat, interrompuda o ininterrompuda, i també com a realitat mutant i proteica.
- Llegir i comentar Ifigènia a Tàurida de Johann Wolfgang von Goethe, La casa dels noms de Colm Tóibín i Cantos de Ifigenia de Michelle Najlis analitzant la tradició, recepció, influència, vigència, recreació i representació del mite d’Ifigenia en aquestes tres obres i en d’altres que s’hi poden relacionar.
Dins dels estudis culturals i literaris el curs posa l’alumnat en contacte amb una part del patrimoni cultural de la Humanitat, en concret, el del llegat del món grecollatí, que arrenca a l’Antiguitat Clàssica, passa pel món cristià tardoantic medieval i arriba fins al Renaixement, per repercutir en la Modernitat i la Postmodernitat en múltiples facetes: artístiques, literàries, jurídiques, polítiques, socials, incloent-hi també els elements de la cultura tecnològica de masses. El curs consta de vuit sessions de dues hores i mitja de durada: en la primera sessió, s’exposen qüestions de caràcter general per introduir-se en diversos aspectes de la tradició clàssica del personatge d’Ifigenia, el seu significat i la seva expressió literària; a cadascuna de les tres obres que es llegeixen i s’analitzen durant el període del curs es dediquen dues sessions, una de presentació de caire teòric, en què es donen les claus necessàries per llegir-la (autor, context, gènere, aspectes concrets de l’obra), i una altra de posada en comú amb la professora de la lectura personal que l’alumnat n’hagi fet (club de lectura); la darrera sessió serveix per fer una recapitulació dels llibres llegits i parlar d’altres obres en què Ifigenia esdevé eix vertebrador. S’ofereixen també recomanacions bibliogràfiques, tant de fonts primàries com d’articles i monografies crítiques, perquè qui ho desitgi pugui aprofundir les qüestions tractades.
- Balló, J. – Pérez, X., La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema, Barcelona: Empúries, 1995.
- Balló, J., Imatges del silenci. Els motius visuals en el cinema, Barcelona: Empúries, 2000.
- Bloom, H., El canon occidental, Barcelona: Anagrama, 1995.
- Bolgar, R.R. (ed.), Classical Influences on Western Thought. A.D. 1650-1870, Cambridge: Cambridge University Press, 1979.
- Bolgar, R.R., The Classical Heritage and its Beneficiaries, Cambridge: Cambridge University Press, 1973.
- Braunstein, F. – Pépin, J.F., L’héritage de la pensée grecque et latine, París: Armand Colin, 1997.
- Calvino, I., Por qué leer los clásicos, Barcelona: Tusquets, 1995.
- Campbell, J., Los mitos. Su impacto en el mundo actual, Barcelona: Kairós, 1993.
- Cantarella, E., El peso de Roma en la cultura europea, Madrid: Akal, 1996.
- Cristóbal, V., «Tradición clásica: concepto y bibliografía», Edad de oro 24 (2005), p. 27-46.
- Curtius, E. R., Literatura europea y Edad Media latina, Mèxic, Madrid i Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 1976 [original en alemany; trad. cast. d’M.F. Alatorre i A. Alatorre].
- Díez del Corral, L., La función del mito clásico en la literatura contemporánea, Madrid: Gredos, 1974.
- Gallardo López, M.D., La mitología clásica en la pintura y escultura actuales, Madrid: Ediciones Clásicas, 1995.
- García González, J.M. – Pociña Pérez, A., Pervivencia y actualidad de la cultura clásica, Granada: Universidad de Granada, 1996.
- Giardina, A. – Vauchez, A., Il mito di Roma. Da Carlo Magno a Mussolini, Roma: Laterza, 2000.
- Ginzo, A., El legado clásico. En torno al pensamiento moderno y la Antigüedad clásica, Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá. Servicio de Publicaciones, 2002.
- Gómez Espelosín, F.J. (ed.), Lecciones de cultura clásica, Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá. Servicio de Publicaciones, 1995.
- Guzmán, A.-F. – Gómez Espelosín, J. – Gómez Pantoja, J. (ed.), Aspectos modernos de la Antigüedad y su aprovechamiento didáctico, Madrid: Ediciones Clásicas, 1992.
- Kallendorf, C.W. (ed.), A Companion to the Classical Tradition, Oxford: Blackwell, 2007.
- Hammer, D., Roman Political Thought and the Modern Theoretical Imagination, Norman, Oklahoma: University of Oklahoma Press, 2008.
- Hernández Miguel, L.A., La tradición clásica. La transmisión de las literaturas griega y latina antiguas y su recepción en las vernáculas occidentales, Madrid: Liceus, 2008.
- Highet, G., La tradición clásica. Influencias griegas y romanas en la literatura occidental, Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1978 (2 vol.) [original en anglès; trad. cast. d’A. Alatorre].
- Lida de Malkiel, Mª R., La tradición clásica en España, Barcelona: Ariel, 1975.
- Lloyd-Jones, H., Blood for the ghosts: classical influences in the nineteenth and twentieth centuries, Londres: Duckworth, 1982.
- Lloyd-Jones, H., Classical Survivals. The Classics in the Modern World, Oxford: Duckworth, 1988.
- May, R., La necesidad del mito. La influencia de los modelos culturales en el mundo contemporáneo, Barcelona: Paidós, 1992 [original en anglès; trad. cast. d’L. Botella García del Cid].
- Moormann, E.M. – Uitterhoeve, W., De Acteón a Zeus. Temas sobre mitología clásica en la literatura, la música, las artes plásticas y el teatro, Madrid: Akal, 1997.
- Moormann, E.M. – Uitterhoeve, W., De Adriano a Zenobia. Temas de historia clásica en la literatura, la música, las artes plásticas y el teatro, Madrid: Akal, 1997.
- Morán Turina, M. – Rodríguez Ruiz, D., El legado de la Antigüedad. Arte, arquitectura y arqueología en la España moderna, Madrid: Istmo, 2001.
- Morin, E., Les stars, París: Éditions du Seuil, 1957.
- Rodríguez Alfageme, J. – Bravo García, A., Tradición Clásica y siglo xx, Madrid: Coloquio, 1986.
- Settis, S., El futuro de lo clásico, Madrid: Abada, 2006 [original en italià; trad. cast. d’A. Soria Olmedo].
- Valentí i Fiol, E., Els clàssics i la literatura catalana moderna, Barcelona: Curial, 1973.
- Verón, E. – Escudero Chauvel, L. (comp.), Telenovela. Ficción popular y mutaciones culturales, Barcelona: Gedisa, 1997.
- Winkler, M.M. (ed.), Classical Myth and Culture in the Cinema, Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2001.
- Winkler, M.M. (ed.), Classics and Cinema, Lewisburg: Bucknell University Press, 1991.
Es donarà bibliografia específica per a cada proposta en el moment d’iniciar el curs.
Els camps marcats amb asterisc (*) són obligatoris
Els camps marcats amb asterisc (*) són obligatoris
Preu curs :
Consulta els descomptes i les formes de pagament disponibles (aquí >>)