SESSIÓ 1. –

 Títol: La paraula Assaig

 Professor: Antoni Martí Monterde

 Revisió de l'assaig com a gènere discursiu amb especial insistència en el sorgiment de la paraula ‘assaig’ com a terme literari a partir de textos de Michel de Montaigne, Francis Bacon, William Hazlitt, Eugeni d'Ors, Joan Fuster i Jean Starobinski.

SESSIÓ 2. –

 Títol: L'assaig abans de l'assaig

 Professor: Víctor Escudero Prieto

 La revisió de les textures assagístiques anteriors a la modernitat ha de permetre observar com la tradició que inaugura Montaigne s'escriu rellegint genealogies que apunten a una certa actitud assagística: des dels diàlegs a les ‘disputationes’ medievals, de les ‘tekhnái’ gregues a les diatribes i les cartes morals

SESSIÓ 3. –

 Títol: Addison i Swift: la crítica, la sàtira i la tradició assagística

 Professor: Àlex Matas Pons

 Aquesta sessió tractarà l’escriptura assagística publicada en la premsa periòdica del segle XVIII anglès com a modalitat argumentativa responsable de la delimitació del caràcter públic dels actuals espais de debat intel·lectual.

SESSIÓ 4. –

Títol: Walter Benjamin: l’assaig com a constel·lació

Professora: Teresa Rosell Nicolás

 Walter Benjamin va ser un dels primers en adonar-se dels límits del tractat filosòfic clàssic. El seu plantejament crític defuig les formes tradicionals realitzant un rodeig asistemàtic a partir d’elements oblics i contingents que adopten la forma de constel·lacions.

SESSIÓ 5. –

Títol: L’estructura irònica i melancòlica de l’assaig

Professor: Bernat Padró Nieto

 Des de la temptativa romàntica de reflexionar dialècticament la totalitat i les seves parts i la proposta d’un pensament no sistemàtic de l’Escola de Frankfurt, 

ironia i malenconia han estat elements amb els que s'ha pensat l’assaig.  Aquesta estructura és vigent en els textos de Sánchez Ferlosio i Gómez de la Serna.

SESSIÓ 6. –

 Títol: Aforística i assagística de José Bergamín

 Professor: Max Hidalgo Nácher

 L’aforisme i l’assaig són dues modalitats del pensament que comuniquen en l’obra de José Bergamín. A través de la seva lectura comparada, aquesta sessió proposa una porta d’entrada al laberint bergaminià i a la seva peculiar concepció de la poesia com a disbarat de la raó.

SESSIÓ 7. –

 Títol: El film-assaig i la construcció de la memòria

 Professores: Mercè Coll Cantín i Annalisa Mirizio

 A través del procés d’autoreflexió que facilita el film-assaig, explorarem les diverses correlacions entre el passat i el present que es produeixen en el si de les imatges.  Des de les propostes d'Alexander Kluge, Chris Marker i Chantal Akerman indagarem  en les capacitats reflexives de  la representació fílmica, i en la nova significació que reben les nocions d’objectivitat i subjectivitat.

SESSIÓ 8. –

 Títol: Borges: les possibilitats estètiques de l’assaig

 Professor: Borja Bagunyà Costes

 Prenent l’obra de J. L. Borges com a eix, es convocaran obres i autors que permetin articular una lectura crítica sobre les estratègies que participen de 

les possibilitats estètiques de l'assaig i de les diverses tradicions que s’hi reuneixen, en una línia que va de Mallarmé a Stanislaw Lem passant per  

Macedonio Fernández i Borges.

SESSIÓ 9. –

 Títol: Franco Rella: l’escriptura intersticial entre l’art i la filosofia

 Professora: Carolina Moreno Tena

 L’assaig de F. Rella se situa en els confins de la filosofia, la literatura i l’art; una reflexió intersticial que condueix a una escriptura intuïtiva, suggeridora, 

constel·lada, que insisteix a revelar no només el fruit de la reflexió sinó el moviment de la reflexió en sí.  

SESSIÓ 10. –

 Títol: Adorno i Lukács. Totalitat, fragment i assaig

 Professor: Robert Caner-Liese

 El gènere assagístic ocupa un lloc peculiar dins l’obra d’Adorno i Lukács, ambdós pensadors marxistes pels quals la idea de totalitat és un referent teòric fonamental a l’hora de comprendre qualsevol manifestació històrica o cultural.